Mediterrani nord-oest sahded relief x caliz ago-2009

Abril de 2010

Núm. 24

Butlletí Porcí

 

El SIPCAP, al final de la seva tramitació

Trini Palou / David Muñoz


A finals de gener, Unió de Pagesos va rebre una nova versió del document del nou decret sobre el Sistema de Pesatge i Classificació de les Canals Porcines [SIPCAP] per tal de poder-hi presentar les esmenes corresponents. La valoració general del Decret es pot considerar des del sector com a positiva ja que no només inclou els aspectes que ja es regulaven a l’anterior Decret, sinó que a més incorpora un règim sancionador en cas d’incompliment així com la necessitat d’efectuar controls periòdics als escorxadors. Aquesta obligatorietat ve establerta per la normativa europea publicada a finals del 2008.

 
Tot i així, es van presentar un total de catorze esmenes entre les quals n’hi havia de noves i d’altres que, tot i que ja havien estat rebutjades, es van tornar a presentar per la seva especial importància.
Setmanes després, el Departament d'Agricultura va fer arribar una nova versió del Decret al Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya [CTESC] per tal que aquesta entitat pública pogués emetre el corresponent dictamen. En aquest nou document s’havia inclòs alguna de les esmenes més interessants, com és la del fet d’especificar que les inspeccions incloguin la comprovació entre el valor del pesatge i de la classificació, i el comunicat posterior al proveïdor. També en el document es va recollir l'esmena que demanava que s’inspeccionés la correcta classificació de les canals, en cas de fer servir sistemes semiautomàtics.
No obstant, es van presentar vuit al·legacions per tal que, un cop defensades i discutides, siguin incloses per Comissió de Polítiques Sectorials al seu Dictamen final.
El pronunciament final del CTESC va donar suport a la major part de les esmenes presentades per Unió de Pagesos. En aquest sentit, el CTESC va donar suport a fixar  una periodicitat mínima per calibrar les bàscules, l’acreditació d’una formació mínima dels operadors que manipulin equips semiautomàtics, transposar i detallar les especificacions sobre la periodicitat dels controls als escorxadors per part de l’Administració que als esborranys actuals únicament es citava la obligatorietat sense concretar, així com incloure un article, present en anteriors versions, en que s’autoritzava al DAR a modificar els coeficients de reducció de l’oreig, si així ho requeria la cabana porcina en un futur.
El CTESC és una plataforma d’anàlisis , assessorament i debat entre l’Administració i la societat en general ( hi participen representants de les organitzacions patronals i sindicals, de l’economia social entre altres).  Tot i que les seves conclusions no son vinculants, el fet que la major part de les esmenes presentades i argumentades per Unió de Pagesos hagin rebut suport, i que per tant, es recomani la seva inclusió a l’articulat final, contribueix a donar més força al nostre posicionament.

Coneix més a fons el document a:
http://www.ctescat.cat/dictamens/index.html


No faciliten l'adaptació de les explotacions a la normativa de benestar animal

L’executiva del Sector porcí d'Unió de Pagesos va mantenir una sèrie de reunions bilaterals amb l’Administració per tal de trobar una línia de finançament per ajudar a les explotacions a adaptar les instal·lacions a les exigències normatives

 Es tracta d’un crèdit de fins a 360.000 euros amb els interessos totalment bonificats. El retorn del capital s’ha de fer en  8 anys (amb el primer de carència) i en quotes mensuals, tot i que també es permetrà l’amortització anticipada, per la totalitat del préstec per bé parcialment. Ara bé, cal demanar un aval bancari a SAECA o a una altra entitat , per tal de garantir el retorn del préstec.  La quantitat a sol·licitar es determina segons un mòdul fix per truja (250 €/femella per les primeres 500 truges, 175 €/truja per a les 500 següents, i 100 €/femella a partir de les 1000 truges. També hi poden optar les explotacions de gallines ponedores per a les quals, es fixa una quantitat única de 16 euros per gàbia fins arribar a la quantitat màxima del crèdit.  Pel que fa les explotacions d’engreix, s’ha reclamat que també hi puguin optar a aquesta línia de finançament perquè el canvi d’slats als que moltes encara s’han de sotmetre, poden suposar una despesa molt important.


Tot i que inicialment els ajuts podrien valorar-se positivament, caldrà esperar a la fases posteriors de la tramitació ja que, els terminis que s’han fixat, malgrat les esmenes presentades són molt breus. D’aquesta manera, només es disposen de 30 dies per entregar la sol·licitud d’ajut, i el que és encara més preocupant, en un any s’han d’haver executat les obres, quan la proposta del sindicat va ser d’ampliar-ho fins a 2 anys. Amb tot, el principal aspecte que pot tenir major incidència sobre el sector es refereix al fet que enguany, tindran prioritat les explotacions d’aviram que només disposen d’un any per adaptar-se.  Per tant, en cas que les sol·licituds superin la dotació pressupostària, s’aplicarà el criteri de prioritats, i es corre el risc que manqui pressupost pel sector porcí aquest any.


Per tant, de les catorze esmenes presentades, només s’ha acceptat estudiar la proposta d’ampliar el termini de retorn del préstec fins els 15 anys (els 2 primers de carència) mentre que la resta, les més importants comentades anteriorment, s’han desestimat. Per tot plegat, el que inicialment es presentava com l’alternativa als plans de millora, per qui no volgués o pogués optar-hi, ara es percep amb certes reticències, a l’espera que finalment la dotació pressupostaria sigui suficient com per cobrir les necessitats de tots els sectors ramaders afectats.
 
Work in progress

 

No volen més traves urbanístiques a les granges


Durant el primers mesos de l’any, hem assistit a la clausura íntegra i a l’enderroc parcial  d’una explotació porcina situada a Sisteró, als Plans de Sió (Segarra).  Aquesta sentència ha estat la culminació d’un procés llarg en el que han participat diversos agents i causes. Aquesta explotació va sol·licitar la legalització i ampliació de la granja , que malgrat els recursos interposats per un veí proper  va acabar obtenint  el 2004, segons la LIIAA. Setmanes després però, es va presentar un nou contenciós administratiu que demanava la nul·litat de la llicència ambiental i emplaçava al cessament de l’activitat i a la indemnització dels danys i perjudicis. Finalment, després d’un llarg procés judicial, el Jutge va determinar que l’atorgament de la llicència incomplia amb el règim de distàncies que establia el Reglament d’Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses (RAMINP) del 1961 (2000 metres des del nucli) . El jutge va recòrrer a aquest text legal perquè la Llei 3/1998 aleshores vigent, no establiria un règim concret de distàncies ja que el seu objectiu era el de “millorar i avançar amb l’anterior regulació”. Malgrat el posterior recurs d’apel·lació de l’ajuntament, la sentència va ser ferma el febrer de 2010.


Arran d’aquests fets, s’han iniciat una sèrie de gestions amb els departaments de Medi Ambient i Agricultura, entre d’altres, juntament amb totes les Organitzacions Professionals agràries per tal d'exposar la preocupació envers aquesta situació.

 

Una altra situació ben diferent es referix a la redacció dels Plans d'Ordenació Urbanística Municipal [POUM], els quals  esdevenen l’eina d’alguns ajuntaments per limitar la nova implantació de granges o fins hi tot, la seva ampliació. Pot establir requisits més restrictius que els ja marcats per la normativa sectorial bàsica. Aquest fet ja és un problema de per sí, però es pot agreujar encara més, quan aquestes limitacions d’ampliació s’apliquen a explotacions que havien d’allotjar les truges en grup per complir amb la normativa de benestar, han d’ampliar les naus. Si la normativa municipal no ho permet, l’explotació es veurà abocada a disminuir la capacitat, i es pot posar  en perill la seva viabilitat econòmica. L’anàlisi d’aquesta situació, les conseqüències i les possibles solucions, s’han plasmat en un informe que recull propostes concretes com ara hi hagi explotacions que no puguin adaptar-se a les normatives de benestar animal, amb majors exigències de superfície, sense ampliar capacitat. Simplement, per poder continuar la seva activitat:

-       Redacció d’un document guia amb la normativa sectorial, sanitària i mediambiental recopilada i amb pautes de caràcter tècnic pel bon maneig de les granges, per dotar als equips redactors de tota la informació recopilada i clara que els hi ajudi a prendre decisions tot tenint en ment altres punts de vista.

-       Simplificació i agilització al màxim dels tràmits previstos per l'atorgament de la llicencia urbanística municipal.

-  Seguiment  acurat per part de les diferents administracions implicades (DAR-DMAH-DPTOP) liderat per Agricultura, per tal de vetllar pel compliment d’aquestes propostes.



Aquest document s’ha fet arribar als tres departaments implicats (DAR,  DMAH i DPTOP). L'acció es complementarà amb les reunions necessàries amb aquests organismes, i amb la Federació de Municipis i l'Associació Catalana de Municipis per traslladar-los aquestes propostes.

Noves tecnologies

Detall del Montseny

L'àrea de Formació d'Unió de Pagesos, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, va tancar el 10 de desembre la primera edició del curs semipresencial de benestar animal del porcí. La particularitat d'aquest nou curs ha esta la incorporació de les darreres tecnologies. La vintena de participants han pogut seguir les classes i realitzar els qüestionaris mitjançant l'ordinador i també el telèfon Iphone. Aquesta particularitat ha permès a molts ramaders seguir el curs des de casa seva o, fins i tot, des de la mateixa explotació. Els alumnes van ser examinats dels coneixements el 10 de desembre.

 

Informe de preus

TENDÈNCIA GENERAL A L'AUGMENT DEL PREU

       (Dades obtingudes segons els últims informes sobre transformació i comercialització de l’observatori de preus del porcí, a febrer de 2010)

    En l'apartat de preus d’origen i transformació, s’observa que en aquests mesos,  tant el preu del garrí com el del porc viu, han augmentat de forma notable (aproximadament en el 10%) respecte el mes anterior, i en ambdós casos els preus es mantenen superiors als del mateix període de l'any passat. El preu del garrí de 20 quilos es situa al febrer en 41,13 €/garrí i el preu del porc viu en 1,109 €/kg viu.

 

       El preu de la canal E ha augmentat de forma generalitzada als diferents països de la Unió Europea durant el mes de febrer respecte el mes anterior. Durant l’any acumulat analitzat (des de la setmana 8 del 2009 a la setmana 8 del 2010), la màxima diferència (0,43 €/kg) s’ha donat la setmana 32 del 2009, just la setmana després de que s’acabés el període d’alts preus del preu del porc viu. D’altra banda, la diferència mínima (0,29 €/kg) va tenir lloc la setmana 46 del 2009, just després que finalitzés el període de baixos preus del novembre. Pel que fa la diferència entre  el preu de la canal del tipus “U”,  i el preu de la canal teòrica ( assumint un 76% de rendiment) la diferència ha estat tant positiva com negativa, tot i que igual que al cas anterior, la màxima diferencia es va donar a la setmana 32 (3.3 cèntims  per quilo, per sobre) , mentre que  els valors negatius màxims es van assolir a la setmana 26 del 2009 amb una diferència de 3.6 euros per quilo.

 

    Tornant a fixar-nos al mes de febrer, a la mitjana de la UE, l’augment ha estat del 3,5%; Espanya ha estat el país on l’increment de preu ha estat més fort (7,6%). D’altra banda, els preus de la canal es situen durant el febrer del present any superiors al febrer del 2009, a excepció de França

 

        Pel que fa els preus de la carn, el llom va inciar l’any amb el valor més baix dels últims tres anys ( 3€/kg a 1 a setmana de gener, front els 3.7 €/kg al 2008) , tot hi que a la setmana 8 sembla que es recupera, assolint els 3.21 €/kg, un 1.9 % més del preu de la mateixa setmana del  2008.

 

        En quant al preu de la panxeta, el 2010 s’inicia amb un valor intermig entre l’any 2008 i 2009. Si analitzem la setmana 8 (última de febrer), el preu de la panxeta es situa en 1,89 €/kg, un 1,6% menys que l’any 2009 en el mateix període. En tot cas, durant els anys 2008 i 2009 el preus de la panxeta no van seguir cap tendència al llarg. .

Agenda

EXPOAVIGA

8 al 10 de juny de 2010.

           Fira de Barcelona

  “El biogás en el sector ganadero: ¿dónde estamos y dónde vamos?”

Jornada paralela al II Congreso Español de Gestión Integral de Deyecciones Ganaderas. Organiza GESFER. 8 de Juny de 2010. Recinte Firal d’Expoàviga

 

Jornada Técnica sobre la llei del medicament i les guíes de bones practiques d’higiene al sector Porcí.
  • Divendres 14 de Maig, de 16 a 18.30, a Balaguer. Consell Comarcal de la Noguera. Sala d’actes. 
  • Divendres 17 de Juny , de 18.30 a Girona (Llotja de Contractació de Girona )

Organitza. Unio de Pagesos de Catalunya. 

  La Carn de porcí. Situació actual i perspectives en l’horitzó 2020.

27 de maig. Edifici Sucre. Vic. Organitza. Col·legi d’Enginyers tècnics Agrícoles.


  Manejo y gestión de una explotación porcina”. 7-05-2010 (lleida)

 

Més informació 973702884  o masterporcino@prodan.udl.cat

 

 
 
Arxiu del butlletí del sector porcí