index

• El sector trasllada les seves demandes al Departament
  
• El Ministeri proposa mesures insuficients per al sector
• El mercat de les matèries primeres no s'estabilitza
• Informe de preus: el sector aconsegueix suavitzar les pèrdues
  
• Agenda

El sector porcí del sindicat va presentar la seva proposa de treball al Govern, el 3 de març             Autora: Hermínia Sirvent

El sector trasllada les seves demandes al Departament

Trini Palou / Maria Carreras

L'1 d'abril, Unió de Pagesos va enviar una carta al Director General d'Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, amb totes les demandes que va fer a la reunió bilateral del 3 de març a Lleida (Segrià)

A la reunió hi van assistir membres de l'executiva del Porcí del sindicat, entre ells, el responsable, Rossend Saltiveri, i per part del Departament, el Director General d'Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, i el Subdirector de Ramaderia, Quim Porcar. La trobada va servir per tractar temes com la recollida de cadàvers, sanitat, contractes d'integració, moviments de bestiar i benestar animal.

Recollida de cadàvers i Sandach

Sobre la recollida de cadàvers, el sindicat va apuntar que la incorporació de la nova empresa de recollida, Echevarria Hermanos, si bé havia estat bona, havia suposat alguns canvis en la gestió que no són positius, segons el sector. La principal afectació és que ara cal sol·licitar la recollida i, per tant, s'ha eliminat gran part de les rutes que ja tenia establertes l'empresa Sereca-bio i només s'ha mantingut la recollida sistemàtica a les granges més grans. Els afectats apunten que, generalment, han de trucar cada vegada que necessiten buidar el contenidor, servei pel qual hi ha habilitat un contestador telèfonic d'Agroseguro que titllen de poc operatiu. Davant d'aquesta situació, el sindicat reclama tornar al sistema d'abans, amb rutes fixades, o, en tot cas, que com a mínim, si el ramader demana que passin a buidar el contenidor, ho facin en uns dies concrets per estalviar la gestió. També es va exposar la importància que el ramader tingui els tiquets de pesades a l'acte, ja que no es veu com a solució que es pugui consultar aquesta informació per correu electrònic, tenint en compte que Echevarria Hermanos no té habilitat aquest servei.
A aquestes peticions, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural [DAAM] va explicar que està treballant amb Agroseguro per poder demanar el servei de recollida a través d'un missatge de mòbil, fax o correu electrònic. Sobre el tiquet del pesatge, va assegurar que Agroseguro està inspeccionant Sereca-bio per verificar que no inclou més pes del real ja que qui paga és Agroseguro i, per tant, és l'interessat en constatar que les operacions són correctes i transparents.
Pel que fa als ajuts per als subproductes animals no destinats al consum humà [SANDACH], els representants sindicals van demanar com es preveien per al 2011 i si hi havia data per a la reunió que Unió de Pagesos va demanar sobre el grup de treball de la recollida de cadàvers. Els representants del Departament van assegurar que l'ordre d'ajuts es publicaria enguany -sense definir cap data- amb pressupost exclusivament del Ministeri.

Sanitat

En l'apartat de sanitat, es va parlar, sobretot, de l'Aujeszky i de la salmonel·losi.
Per a l'Aujeszky, el sector va demanar que s'aclarís si estaven en vigor les noves instruccions i que es millorés la canalització de la informació, petició a la qual el DAAM va respondre amb la proposta de convocar una reunió del Grup de Treball de l'Aujeszky o bé una Taula Sectorial per tractar el tema. El sindicat també va insistir en què calia mantenir els controls de la vacunació d'Aujeszky en els engreixos ja que les vacunacions han demostrat ser una de les eines més eficaces per eradicar la malaltia.
Sobre la salmonel·losi, els sindicalistes van preguntar com estava la situació entre Catalunya i el Ministeri, fet que el Departament va al·legar que el Minsiteri no es pronunciava. També es va parlar de la possibilitat de declarar les explotacions lliures de triquina, però el Departament ho va desestimar perquè considera que, segons la normativa europea, implicaria un altre programa de control i la complexitat d'incloure el pinso en els programes de control.
A més, el sector va demanar al DAAM que les explotacions que ho demanin i que compleixin uns requisits mínims, puguin obtenir un número de registre com a punt  de neteja i desinfecció, de manera que aquell ramader que faci autotransport de bestiar pugui acreditar que el vehicle emprat està net i desinfectat com fixa la normativa actual, sense haver d'utilitzar els centres autorizats. I és que el sector es troba amb el problema que sovint han de moure garrins a una altra granja i per la bioseguretat opta per fer-ho amb el propi mitjà de transport per evitar l'entrada de camions a la granja. El Departament es va comprometre a estudiar-ho. També va assegurar que cap ramader havia de tenir problemes per rebre un certificat d'un escorxador que no estigui autoritzat i registrat al Registre oficial d'establiments i serveis plaguicides [ROESP].
Per últim, el Departament va anticipar que per aquest any el Ministeri preveu retallar, aproximadament un 50%, els ajuts a les Associacions de Defensa Sanitària [ADS].

Contractes d'integració

El sector va fer saber al Director General d'Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, i al Subdirector de Ramaderia, Quim Porcar, que hi ha molts contractes verbals i que, per tant, s'incompleix la Llei d'integració. Molins va proposar la possibilitat d'incloure aquest aspecte com un punt més que cal inspeccionar quan es fan els permisos d'entrada a una explotació ja que, de fet, ja és una informació que el programa contempla, tot i que, com que permet no especificar-ho, aquest tipus d'informació no es complimenta mai o, en tot cas, es deixa la informació que hi havia anteriorment.

Moviments de bestiar

Enllaçant amb el punt anterior, els representants del Porcí del sindicat van argumentar, de nou, la importància de conèixer els moviments de bestiar de cada explotació per part d'una integradora, i, per això, la importància que existeixi un contracte entre l'integradora i l'integrat i que les guies siguin telemàtiques per incrementar l'agilitat. Així, el Departament va acceptar aquesta proposta i també va acollir la idea del sindicat de què el contracte i les guies es pugin fer en conjunt ja que el DAAM no té la informació fins temps després. El sector també va manifestar la necessitat de poder operar amb el registre mercantil de l'empresa, idenpendentment del número de granges que englobi. Per la seva banda, Agricultura va respondre que ho estudiarien però va remarcar que a les cooperatives no se les habilitaria per fer servir el SIR. A més, els representants del Departament van explicar que estaven valorant introduir un cost simbòlic al talonari per estimular les gestions a través d'ordinador.

Benestar animal

Els representants de l'executiva del porcí van incidir de nou en què calia formalitzar un espai de debat on tractar tots els punts de la normativa que no estan prou clars, així com treballar conjuntament per superar la resta de traves amb les quals es pot trobar el sector durant la reconversió, per exemple, les referents a normatives urbanístiques. Unió de Pagesos ja havia traslladat aquesta proposta al Departament, el 4 de febrer a Cervera (Segarra), arrel de la jornada que va organitzar sobre benestar i costos, i posteriorment, oficialment per carta.
El DAAM va manifestar que calia clarificar, sobretot, dos punts: sobre les gàbies autoblocants, i sobre el sòl continu i compacte. Sobre les gàbies autoblocants, calia aclarir si en cas d'utilitzar-les, l'espai que ocupen compta o no compta respecte de la superfície mínima requerida per truja segons la normativa. Pel que fa el sòl continu i compacte, també cal concretar si dins de la superfície mínima necessària de sòl continu i compacte fixat per la normativa, s’accepta o no s'accepta dins d’aquest mínim un cert percentatge destinat a obertures de drenatge. De tota manera, va exposar que el Ministeri no es posiciona i deixa la interpretació a les comunitats autònomes, que en són les competents en la matèria. Unió de Pagesos i Agricultura van estar d'acord en què aquest criteri no es pot acceptar perquè cal que l'aplicació de les normes mínimes de benestar s'apliquin amb els mateixos criteris per evitar greuges comparatius entre comunitats i sobretot, sense cap marge que doni peu a sancions, en cas d'inspeccions de la Unió Europea.
D'altra banda, el sector va demanar al Departament que redactés una llista on constés el nombre total de granges, i que identifiqués les que estan adaptades a la noramtiva de benestar i les que podrien tenir incompatibilitats urbanístiques. Segons el sindicat aquest és un pas previ imprescindible per diagnosticar la situació del sector en aquesta matèria. El DAAM també va prendre nota de la proposta del sector de crear una línia d'ajuts per fer auditories en benestar, de manera que es puguin detectar les mancances i realitzar aquelles adaptacions que més convinguin a l'explotació. Per al sector, aquests ajuts podrien ser el complement necessari a les línies ja existents d'ajuts com ara el de modernització (del Contracte Global d'Explotació), o bé la dels préstecs per a l'adaptació a normes mínimes de benestar de recent introducció, la convocatòria de les quals, ha de sortir imminentment.
Per acabar, i referent al Sistema de Pesatge i Classificació de Canals Procines [SIPCAP] es va insistir en la necessitat que hi hagués correponència entre el pes viu de l'animal i la liquidació.

El sindicat alerta que el sector no es pot endeutar més per afrontar la crisi                                         Autora: H. Sirvent (Arxiu)

El Ministeri proposa mesures insuficients per al sector

El sector considera que la proposta que planteja el Ministeri d'Agricultura per pal·liar la situació dels sectors ramaders no és suficient perquè se centra en mesures fiscals i d'accés a crèdits, enlloc d'oferir ajuts directes que aportarien liquiditat, i d'anar a l'arrel del problema incidint en la regulació del mercat

El Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Medi Rural [MARM] va plantejar, a principi de març, un seguit de mesures per pal·liar la situació dels sectors ramaders recollides en el document 'Mesures de suport per als sectors ramaders'. Els sectors ramaders d'Unió de Pagesos, però, consideren que aquestes mesures són insuficients davant de la crisi que arrosseguen, ja que se centren en mesures fiscals i d'accés a crèdits, quan les explotacions agràries ja acumulen un elevat grau d'endeutament. Per contra, la proposta del Ministeri no inclou mesures de regulació del mercat ni ajuts directes que ajudarien el sector en aquests moments de falta de liquiditat.
 
Per fer front a aquesta situació, el sindicat reclama al Ministeri que notifiqui a la Comissió Europea l'actual context de crisi econòmica i financera, com a pas previ necessari per poder establir sense problemes que els ajuts de minimis en el sector agrari assoleixin, fins al 31 de desembre de 2011, el màxim de 15.000 euros per explotació agrària. En aquesta línia, Unió de Pagesos també demana al Departament d'Agricultura que col·labori amb el sindicat a l'hora d'instar el Govern de l'Estat perquè aquest informi urgentment a la Comissió Europea de la situació del sector agrari espanyol davant la crisi econòmica i financera existent.
També exigeix al Ministeri que, des d'aquest any, exclogui dels ajuts directes de la PAC les persones físiques i jurídiques l'activitat agrària de les quals suposi menys del 10% en el seu conjunt d'activitats econòmiques. D'aquesta manera, com permet la PAC des del 2010, el Ministeri podria fer servir els fons sobrants anuals en noves mesures per als sectors agrícoles i ramaders en crisi.
 
Per tractar aquest i d'altres temes, el sector Porcí d'Unió de Pagesos va demanar, a través de La Unió confederal, reunir-se directament amb el Minsiteri d'Agricultura. La reunió tindrà lloc el 13 d'abril.

La proposta del Ministeri

El document del Minsiteri d'Agricultura 'Mesures de suport per als sectors ramaders' es concreta en cinc línies :

1. Mesures financeres : creació de nous crèdits que permetin sufragar la descapitalització de les explotacions, la reestructuració del seu deute, o bé, que millorin l'eficàcia en l'ús dels factors de producció. Concretament:

• Subvenció per avals concedits per la Societat Anònima Estatal de Caució Agrària [SAECA] per a nous préstecs

• Conveni amb l'Institut de Crèdit Oficial [ICO] per atorgar nous crèdits bonificats de les línies d'inversió (inversió sostenible, internacionalització i inversió )

• Ampliació de la carència dels préstecs  concedits en modernització de les estructures de producció i de la primera instal·lació de joves, del 2009

• Possibilitat d'amortitzar la quota dels préstecs  anteriors, a canvi de rebre aquella quantitat en concepte de bonificació d'interessos
  

2. Mesures fiscals: busquen endegar aquells mecanismes fiscals que permetin agilitzar la devolució de determinats impostos,  d'acord amb les indicacions del Ministeri d'Economia i Hisenda. Algunes són:

• Mesures per reduir l'IRPF, tant per als qui treballen a mòduls (reducció de les bases imposables finals, del rendiment net i altres) com dels qui estan en règim d'estimació directa (increment de les despeses de difícil justificació del 5 al 10% també per aquest 2011).

• Avaluar la possibilitat de retornar l'Impost d'Hidrocarburs trimestralment o semestralment, en lloc d'anualment.

• Agilitzar la devolució de l'IVA derivada de les declaracions dels productors del règim general

3. Mesures sectorials: hi ha dues línies de treball, una orientada a donar suport a certs sectors amb problemàtiques concretes, i l'altra, enfocada a reduir les despeses derivades de la recollida i destrucció dels cadàvers en règim extensiu i intensiu. En aquest segon cas, impulsa sistemes alternatius de gestió dels cadàvers en porcí.

4. Mesures de funcionament dels mercat i pagaments de la PAC. Les primeres es refereixen a la posada en el mercat de cereals de la Intervenció pública, mentre que els pagaments de la PAC es refereixen a la sol·licitud a la Comissió  de l'anticipació dels pagaments per aquest 2011.

5. Mesures relacionades amb la comercialització dels productes ramaders: per exemple, l'aprovació de la normativa sobre els contractes en el sector lleter, l'etiquetatge i la promoció de certs productes.
   

L'augment del cost de les primeres matèries ha repercutit en el cost de producció del porc            Autora: H. Sirvent (Arxiu)

El mercat de les primeres matèries no s'estabilitza

Si bé des del de juny de 2010 el preu de les matèries primeres ha experimentat una important escalada -molt més brusca que la viscuda el 2007 i  2008-, durant la primera quinzena de març es va consolidar la tendència a l'estabilització que s'apuntava durant els mesos precedents, fins a la segona quinzena que s'han produït descensos generalitzats a les principals llotges cerealístiques.

L'informe sobre la producció mundial de cereals que, recentment, ha publicat el Departament d'Agricultura Nord-amercià [USDA], recalcula a l'alça la producció de blat i dels estocs, que s'apugen en més de quatre milions de tones respecte de les primeres estimacions. Per contra, els estocs dels cereals secundaris no varien, tant la producció com el consum es corregeixen a la baixa. Algunes causes d'aquestes dades poden ser el terratrèmol del Japó, la possibilitat d'incrementar la superfície conreada de blat de moro als Estats Units, o bé la tendència de molts inversors de substituir la matèries primeres per altres productes ara més rentables que els anteriors.  
Amb tot, el gener, el preu del pinso va igualar els valors de la tardor de 2008 fins al punt que, al gener de 2011, el ramader pagava un 30 % més pel mateix producte respecte del gener del 2009.

A banda del pinso, també cal destacar que el Parlament Europeu va aprovar, el 8 de març, una Resolució que alerta de la forta dependència que té la Unió europea envers dels països tercers pel que fa a l'entrada de proteïna d'origen vegetal per a l'alimentació del bestiar, ja que un 70 % de la que es consumeix a la Unió, la majoria destinada a alimentació de bestiar, en prové. Per pal·liar aquesta situació, els eurodiputats van demanar a la Comissió i als Estats Membres que s'articuli un pla per fomentar la producció de conreus d'aquestes característiques de manera que la reforma de la PAC contempli un reequilibri de la proporció entre producció de cereals i de proteaginoses perquè, així, productors, agroindústria i consumidors se'n beneficiïn.  

El que és clar és que el manteniment d'un cert grau d'estabilitat en el preu de les matèries primeres és un punt clau per assegurar, no només la rendibilitat de les explotacions ramaderes, sinó també la viabilitat de la pagesia. Per tant, això ho converteix en un punt clau per garantir el subministrament alimentari a escala mundial. Una de les eines que proposa el sector Herbaci d'Unió de Pagesos i que es va tractar en la jornada 'Mercat de cereals i cobertura de risc', celebrada a Fonolleres (Segarra) el 18 de Febrer, és la possibilitat de considerar el fet d'assegurar un preu fix raonable de la producció abans de la collita mitjançant contractes de futurs, és a dir, pactant el lliurament o rebut d'un bé a un determinat preu en una data determinada. El responsable del sector Porcí, Rossend Saltiveri, opina: "Ens cal conèixer el diferents mecanismes que ens poden oferir els mercats de futurs dels cereals, per utilitzar-los per tenir cobertures dels riscs que suposen aquestes variacions tan importants de preus, tant per als cerealistes com per als ramaders que hem de comprar els pinsos".